Confrides té el seu origen en una alqueria musulmana denominada Aljofra, els habitants de la qual es van traslladar a Confrides després d’una epidèmia que va delmar el veïnat. D’aquest poblat no queda cap resta. Després de la seua conquesta l’any 1264, Jaume I d’Aragó va donar la vila a Vidal de Sarrià. Després de dues generacions, va ser cedida a l’Infant Sr. Pedro, i més tard les famílies Cardona i Ariza van tindre domini sobre la jurisdicció de la vila. Durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides va ser conquistada per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins a 1364 que la va recuperar Pere IV d’Aragó. Al començament del segle XVI, i com a conseqüència de la guerra dels Germanies, la seua població musulmana (entre 120-160 habitants) va ser obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides van acceptar a desgrat la seua conversió forçosa, i en 1526 es van rebel·lar contra la decisió de la Junta. Pocs anys abans de l’expulsió dels moriscos (1609), Confrides comptava amb uns 240 habitants, majoritàriament moriscos, que van oposar una forta resistència contra l’expulsió i es van refugiar a les muntanyes de la Vall de Laguart. L’any 1900, la vila tenia 744 habitants, aconseguint el seu màxim en 1940 amb 860 habitants.

L’Abdet, d’origen àrab. L’any 1264 el rei Jaume I d’Aragó la va entregar a Vidal de Sarrià a qui en el 1271 va succeir el seu fill, Bernardo de Sarrià, el qual la va cedir en 1335 a l’infant Pere. Posteriorment, les cases de Cardona i Ariza posseirien el senyoriu. De fet, en 1502, apareix un títol de possessió donat a Alonso de Cardona en el qual apareix “Alafdet”, possiblement el nom en àrab sense evolucionar. Poc després, en 1526, els musulmans es van rebel·lar contra l’ordre de conversió manada per Carles I d’Espanya. Amb lluites permanents contra Castella, en 1609 van prendre de nou les armes, sumant-se als moriscos refugiats a les muntanyes de la Vall de Laguar fins que foren expulsats definitivament aqueix mateix any, deixant abandonades les dotze úniques cases que hi havia. Posteriorment, va ser repoblat, i en el segle XVIII ja tenia vint-i-cinc cases, arribant a tindre Confrides / L’Abdet 822 habitants.